ELS RETRATS DE SENTO MASIÀ

 

Fer retrats és molt difícil. Ho sap qualsevol que ho ha provat. Tant és si parlem de pintura o de literatura. En la història de la pintura el retrat ha estat sovint un encàrrec, i, per deixar content el client, l’artista s’entesta a fer-lo més atractiu i afavoridor del que de debò és. També hi ha hagut, en la història del retrat, la sàtira (Goya, per exemple), present, sobretot a la caricatura (que és tot un art, no ho oblidem). 

Els retrats que no es fan per llagoteria ni per comerç són fruit de l’admiració. Per això ara Sento Masià ens presenta els seus retrats: perquè són persones que l’han impactat, que li han ensenyat alguna cosa o a qui, senzillament s’estima o s’ha estimat. Es tracta de Paco Candel, Antoni Tàpies, Pablo Picasso, Paco Ibáñez, Miquel Martí i Pol, Luciano Pavarotti, Francis Bacon i Joan Fuster. Com veiem, les antenes artístiques de Sento Masià són llargues i estan atentes a totes les disciplines, benaventurat sia. 

El més curiós d’aquests retrats és que són figuratius i no ho són. Encara més: s’assemblen al retrat com una gota d’aigua i són immediatament recognoscibles, i, a l’hora, ha utilitzat tècniques mixtes i visions boiroses i poètiques més a prop de la metàfora i de la poesia que no del calc físic.

Sempre he pensat que Sento Masià és un gran pintor. Ara bé, la subtilesa, l’aèria dolçor, la precisió i l’encant d’aquests retrats ho confirma als ulls de qualsevol.

Sento Masià és d’Alcoi, i no seré jo tan elemental que digui que els gens alcoians tenen una gràcia eficient com la que descrivia Pascal referint-se a Déu, però potser sí que hi ha una forma peculiar d’afrontar la llum. Que hores i hores mirant la Serra de Mariola o el blau profund del cel protector d’Alcoi li han donat un toc de  màgia a Masià.

En qualsevol cas, hi ha alguns d’aquests retrats que passaran a la història. I que el Candel del futur; o el Fuster de Masià, serà el Fuster que veurem quan el tornem a llegir.

I és que és això; vingui don vingui (del cel d’Alcoi, dels foscos racons de la sensibilitat del pintor o de l’afecte pels personatges, un afecte que fa sospirar i desitjar, com diuen els clàssics), les criatures tan reals i tangibles de Sento Masià estan marcades d’un toc de màgia. I això, amics i amigues, s’anomena art.

ISABEL-CLARA SIMÓ

 

A pàgina principal A pàgina principàl