RENA-SENTISME

Durant els mes de novembre i desembre, el Centre Ovidi Montllor d´Alcoi alberga una de les més interessants exposicions realitzades al llarg de la curta, però ja intensa vida pel que fa a les mostres d´arts plàstiques, d´aquest centre cultural. Es tracta dels últims treballs del pintor Alcoià, resident a Barcelona, Sento Masià . Sento Masià, que va néixer a Alcoi el 1940, té una llarga trajectòria en l'àmbit de la creació pictòrica. No se'ns oblida, per exemple, el seu quefer com a coofundador del grup Alcoiart pels anys seixanta, junt a Antoni Miró i Miquel Mataix. Ni tampoc, les posteriors mostres que ha presentat a la nostra ciutat; així com pel fet de ser un dels realitzadors dels últims cartells de les nostres Festes (1999), malgrat viure a certa distancia física, que no cultural, darrere l'obtenció de la càtedra de dibuix en l'Institut de Molins de Rei, l'any 1972.

Ara ja jubilat, sembla que el podem tenir més prop. I als fets més recents em remiteix. Doncs, en el que va d´any, i a banda d´aquesta mostra, l'hem tingut plenament actiu a les passades Festes, en concret a la Filà Chano, com a dissenyador de la Capitania Mora.

I la seua proximitat, segur, serà un feliç esdeveniment artístic. Com ho és aquesta exposició, feta al Centre, a més a més, que porta el nom d´un íntim amic seu, l´enyorat Ovidi Montllor. Una mostra en la que Sento Masià es permet, des de la seua trajectòria i autoritat artística , reconèixer la permanent passió per la pintura , sense cansaments ni prejudicis. Subjecte a l´estima per la terra com a font de la seua reflexió pictòrica i del mateix procés creatiu.

Rena-Sentisme és el títol d´aquesta convocatòria. En aquesta, acudint a un joc de paraules trobem a un Sento que vol renàixer l´esència original de les coses, desconceptualitzant-la, però prenent com a referents espais i cossos del Renaixement històric. Ara bé, sobre ells, sobre la seua idealitzada bellesa, i recuperant la pulsió viva l´ expressionisme , opera el gest pictòric lliure per a tractar l'expressió pura d´un sentiment profund i autèntic sobre l'essència i l'existència humana, alliberada i despullada de prejudicis i sabers acumulats. El Renaixement com a marc de construcció i domini conceptual es confronta, doncs, a un torrent emotiu, que, com dèiem, té una fort component de rebuig a allò definit i de la ideologia com a substituta d'allò real històric i polític. I sobre tot, un gran plaer per l'exercici pictòric.

Consegüentment aquest torrent emotiu no neix d´un mon abstracte i preestablert sinó de la pulsió originaria i veritable del sentiment i la seua complicació amb la natura i la terra més propera. El caire i el traçat del cromatisme ens acompanyen en aquesta anadura perceptiva i interpretativa. Els ocres, els sienes, les mangres i els blancs es barregen amb les figures i formes conformant un conjunt harmoniós d´impacte estètic i de qualitat plàstica, de textura i matèria.

Periòdic INFORMACIÓN d´Alacant, Desembre 2003

Josep Albert Mestre

liniblau.gif (91 bytes)

 

A pàgina principal A pàgina principal