Sento Masià (Alcoi, 1940) viu i treballa a Molins de Rei des de 1972. És llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona. Fins al curs passat ha estat professor d'arts plàstiques a l’Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei.

Intentar una aproximació a l’obra de Sento després de més de quatre dècades de trajectòria artística obliga a fer una mica d'història. Ben jove, Sento troba gust per pintar i per aprendre. La seva formació acadèmica, el coneixement de les normes d'expressió, són parells al seu afany de transgressió, una voluntat que l’acompanya encara avui. Eren anys de "massa normes" i no només a l’àmbit creatiu... Repressió, censura, eren dificultats que portaren en Sento a una mena de barroquisme expressiu: missatges subliminars, superposicions de conceptes, textures, llenguatges. La ironia, que també ha practicat sempre, el seu sentit de l’humor i el seu enginy, li han servit per no caure en tremendismes, però dient en cada moment allò que el seu compromís i sensibilitat entenen que s'ha de dir. El seu tarannà llibertari, àcrata, curiós, escèptic i sobretot vital, han configurat una vasta obra, amb una gran diversitat de registres tècnics i materials i amb una sensibilitat constant envers el drama propi i col·lectiu, una obra gairebé sempre experimental, ja que la seva capacitat de sorpresa sembla no esgotar-se mai.

Aquests darrers dies hem tornat a veure en Sento, com sempre, pintant, deixant-se seduir per les formes i textures de la matèria, minimitzant la seva acció pictòrica, observador, subtil, apropant-se a l’essència. Lluny del circuits comercials, l’obra d'en Sento ha recorregut galeries d'Espanya, Europa i Amèrica. Té obra permanent en diversos museus i col·leccions (Alacant, Alcoi, Barcelona, Madrid, Auch (França), Califòrnia, ...). Ha recollit alguns premis (premi de gravat Universitat de Barcelona (1973), premi nacional de pintura Miquel Carbonell (1974), etc...), encara que el reconeixement públic, com és el cas d'en Sento, no sempre fa justícia als mèrits de l'artista. Cal destacar també les seves incursions en el món de l’escenografia i el cartell ( 138ª fira de la Candelera de Molins de Rei, Cartell de les festes de moros i cristians d'Alcoi 1999, etc...), així com les publicacions (antologia de poemes de Vicent A. Estellés, carpeta d'aiguaforts pel centenari de Margarita Xirgu, gravats per un llibre d'artista amb poemes de Enrique Iriarte, carpeta d'aiguaforts pels 20 anys de Alcoiart, etc ... ). Deia el seu gran amic Ovidi Montllor: "El Sento és persona i artista que diu sempre la veritat. I això mai no es perdona". Permeteu-me que des d'aquestes línies expressi jo també la meva alegria per haver conegut la seva obra i per tenir un amic com en Sento.

Enrique Iriarte

liniblau.gif (91 bytes)

 

A pàgina principal A pàgina principàl