SENTO MASIÀ

El treball realitzat per un artista és fàcilment comparable a una plaça pública on hi convergeixen diferents carrers. D'aquests un carrer és el de la sensibilitat, reeixida després d'un procés de treball d'experimentació dinàmica.

Un altre és el de les vivències que l’artista com a individu ha anat acumulant i després ha traslladat a la seva obra.

D'altre és el joc visual que convida a l’artista a un volgut engany vers l’espectador.

Podem dir que el treball artístic de SENTO MASIÀ es situa en la cruïlla d’aquests carrers, d'una banda la seva obra no ha restat en una mateixa línia sinó que ha sofert unes evolucions positives que van des de la pintura amb un discurs del moviment i del temps simbolitzat per animals ràpids i aquests damunt d'un suport d'escriptures de poemes. Aquests animals es fan presents en tota una sèrie dels seus treballs, amb un anàlisi del cos posant de relleu les fibres nervioses que li permeten uns moviments àgils com el pensament mateix i damunt dels textos també àgils.

La influència Pop junt amb un realisme crític com en l’obra "Socialisme via Berlín" de 1983, també fan acte de presència així com el simbolisme de l’obra "Crucifixió" també del 1.983 i amb un extrem d'aquest simbolisme hi podem situar l’obra ''El dit assomat" del 1.977. Però una de les constants de Sento Masià es la preocupació pel cos humà tant masculí com femení. En són un exemple "La nit" de 1.983, "El cul pendular" del mateix any o la sèrie de treballs de descomposició corporal que va realitzar els anys setanta.

En les seves darreres obres hi tenen un especial protagonisme alguns òrgans interns del cos humà o animal com l’obra ''Budells" que tenen la funció de transformar, de pair els aliments.

També és present en l’obra de SENTO MASIÀ una voluntat positiva d'engany, vers l’espectador, quan amb el trompe-l’oeil presenta unes imatges que ens fan creure el que ell es proposi.

A la vegada, amb una voluntat hiperrealista, aquest artista pot presentar obres molt minuciosament realitzades en les que la realitat pren el valor de fotografia d'aquesta mateixa realitat.

Darrerament el camí que segueix la seva obra com "el Nu dels peus blaus" d'enguany presenta un personatge en el que el cap resta ocultat per una massa de color amb unes insinuacions de formes geomètriques en la que la minuciositat de la seva època hiperrealista ha deixat pas a una pinzellada lliure, com en el mateix tema dels ''Budells", element d'unió amb la font generadora d'energia. En mig de la situació de crisi de creació que evidentment pateix la societat enfrontar-se amb una obra intel·ligent com la de Sento Masià reconforta perquè es l’evidència del procés creatiu de l’ésser humà a través de la història ha patit unes èpoques de major o menor qualitat i que SENTO MASIÀ representa actualment una esperança de present i de futur en el panorama artístic dels Països Catalans

María José Corominas

Revista "Quorum" Num. 3 Any 1984

liniblau.gif (91 bytes)

 

A pàgina principal A pàgina principàl